FESTES I TRADICIONS

Prats de Rei és un poble que té la gran sort de tenir molta història, però la història si no és manté viva desapareix de la vida quotidiana d’un poble i per tant passa a ser només un munt de paraules en els llibres. Les festes, les tradicions són signes identitaris i manifestacions culturals que formen part de la història viva i del dia a dia d’un poble. Els Prats de Rei és un poble orgullós de les seves tradicions, compta amb un gran nombre d’elements festius, les tradicions populars i culturals, així com els elements folklòrics, tenen una clara consonància amb la personalitat del poble i són molt viscudes pels seus vilatans. L’espai vertebrador de gran part dels nostres actes culturals, tradicionals i festius es troba en la plaça major i en els carrers dels seus voltants. I es en aquesta, on la història, la tradició i la cultura es fusionen per mostrar la vitalitat de tot un poble. Estem parlant del punt neuràlgic de les nostres manifestacions culturals, antigament la plaça major era el punt de trobada dels vilatans d’un poble i tot i que en molts pobles això s’està perdent, per sort Els Prats de Rei encara ho manté. Es per això que creiem oportú, dur a terme un resum de totes els actes culturals, tradicionals i festius del poble, com a mostra de la vitalitat d’aquest.

El Pessebre Vivent (del 26 de desembre a l’11 de gener)

Si un acte cultural per excel·lència es mostra del lligam i la importància que el casc antic té amb el poble, aquest és el Pessebre Vivent, la totalitat es fa al voltant dels carrers i la plaça d’aquest. Al ser un pessebre teatral, aquest està format per diferents escenaris, que formen un circuit que acaba passant per tot el casc antic. Es comença pel carrer Carmen Muñoz, on hi ha una reproducció de les antigues muralles medievals del poble i d’un mercat de l’antiga Palestina. Es continua per carrer de l’església, on hi s’hi representen diferents oficis, es poden observar tot tipus d’animals i es fa el quadre de l’anunciació. Tot seguit es va fins el carrer de baix, on el públic s’incorpora en unes grades, on poden observar diferents oficis i veure els quadres de la visitació i l’empadronament. Després es passa a la plaça major, on es representa el bloc principal i que significa la major part del Pessebres ( buscant posada , anunciació, la cova, el temple , palau d’Herodes, adoració dels reis, fugida d’Egipte , Innocents…). Tot seguit es segueix pel carrer Isidre Forn, on hi ha el carrer dels oficis i el Taller de Natzeret. Per acabar, una altre vegada és torna al carrer Carmen Muñoz, on es tenca el circuit, amb el quadre de Jesús al Temple i es fa el comiat amb una masia típica catalana , donant pa torrat, espetec i mistela per a tots els assistents. Per tant, es un un pessebre urbà, es important destacar que n’hi ha molt pocs a Catalunya. Els carrers i places de la vila es transformen en un gran escenari i, ajudats per la màgia del guió i d’uns decorats molt espectaculars, ens fa recula en el temps i ens transporta a l’antiga Palestina on fa més de 2.000 anys es va produir uns fets que van marcar la humanitat. El Pessebre mira d’aprofitar els racons més adient, reconvertint-los si es necessari mitjançant decorats tridimensionals. És en el casc antic on es troba el lloc ideal, no cal remarcar que l’arranjament dels carrer encara els podria fer més idoni. Un altre fet a subratllar, es la implicació de pràcticament tot el poble. Tot aquest muntatge representa el treball de moltes persones , tant abans com durant i després de les representacions, a més d’una inversió força considerable. Un dels trets més importants del Pessebre és que els actors parlen de viva veu i que té música pròpia (l’únic pessebre de Catalunya amb Banda Sonora Original). Ms. Valentí Miserachs va compondre l’orartori “Nadal, El Pessebre Vivent dels Prats de Rei” per a orquestra, cors i soprano solista, expressament per aquesta obra. Va ser estrenada a Roma ( 1987) i ha estat interpretada en dues ocasions a les nostres comarques (el 1988 dirigit per Ms Valentí Miserachs i el 1996 per Concepció Ramió) . La música que acompanya el Pessebre s’ha enregistrat en aquestes dues actuacions. Estem parlant d’un dels pessebres vivents més antics de Catalunya, concretament el 2on més antic. Enguany, el 2008, es va celebrar la 37a representació. El Pessebre Vivent va néixer el Nadal de l’any 1972 sota la iniciativa d’un grup de que es dedicava i es dedica encara en la investigació històricoarqueològica de la Vila. Aquest grup l’any 1974 amplià el camp de les seves activitats, creant juntament amb altres vilatans L’Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, que és qui actualment organitza el Pessebre. El primer Pessebre va ser tant sols un quadre plàstic que representava la cova del Naixement de Jesús i es va situar sota una de les voltes de la Plaça Major. En anys successius es varen ampliar els quadres, i passats quatre o cinc anys ja es representava: El Naixement, l’Anunciació dels Pastors, l’Anunciació a Maria, el Taller de Natzaret, etc, amb combinació de llum i música. El Pessebre però, no deixava de ser com un dels que fem a casa amb figuretes de fang i plàstic, però més gran i amb persones de carn i ossos, fins que l’any 1979 s’hi va incorporar quelcom que el feia diferent de tots els altre pessebres; la representació dels fets bíblics emprant el diàleg, el moviment, la música i la llum, o sigui una mena de teatre al carrer. A més com ja s’ha dit, des de l’any 1984 el Pessebre va experimentar una gran millora amb la incorporació de música pròpia, l’oratori : “Nadal, el Pessebre Vivent d’Els Prats de Rei”. Durant tots aquests anys fins a l’actualitat, el Pessebre ha anat creixent i millorant constantment. El canvi dels decorats i en la sonorització i la il·luminació ha sigut impressionant, degut al gran esperit d’innovació dels propis organitzadors. Pel que fa als decorats, el punt d’inflexió el trobem a la dècada dels 90, amb la utilització d’un material sintètic, la fibra de vidre. Amb el qual s’han recreat temples , arcades,coves, columnes… Però sense cap dubte el punt culminant i l’obra de més grans dimensions, va ser la reconstrucció de les antigues muralles medievals. Aquesta fita va marcar un abans i un després del Pessebre i va fer que les muralles es transformessin en una de les icones principals d’aquest. Des de llavors el Pessebre ha anat creixent, basant el seu èxit en la innovació i incorporant any rere any, alguna novetat en cada representació. Més informació a www.pessebreprats.org

Caramelles (Diumenge de Setmana Santa)


Des de fa molt temps les caramelles han format part de la vida del poble, és una tradició molt arrelada al poble i a tot Catalunya. Les caramelles són cançons populars que es canten per Pasqua. Aquestes tenen, tradicionalment, temàtica religiosa: es canta la joia de la resurrecció de Crist, però també s’incorporen cançons de to festiu i de al·legoria a la natura, degut al principi de la primavera. El grup de cantaires i dansaires es planta al peu del balcons de la diferent gent del poble per cantar unes cançons o ballar danses tradicionals. I a través d’una cistella, lligada al capdamunt d’una llarga vara i tota adornada de cintes, s’ arriba fins al balcó de l’homenatja’t el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. Com ja s’ha dit, des de fa molt temps al poble es celebra la Pasqua amb les caramelles, fins a la dècada dels 70 s’encarregava el mossèn del poble, però amb el naixement de la L’Agrupació Cultural Recreativa Sigarra (ACRS), va acabant assumint, al 1975, la total organització de la festa. Des de llavors la festa ha anat evolucionant, això si, sense canviar-ne el veritable esperit. El primer canvi es va notar en l’edat dels participants, es va ampliar a tots les edats, especialment joves, ja que normalment eren només els nens que es dedicaven a cantar per totes les contrades del poble. Passats uns anys, la Coral Mare de Déu del Portal ( coral parroquial) es va incorporar al grup, i d’aquesta manera va augmentar la participació i va donar un plus de qualitat a la vessant musical. Els caramellaires sempre han estat dirigits per directors que s’han ofert voluntàriament per ajudar en la organització de la festa. Gairebé tots els anys el grup de caramellaires també ha tingut acompanyament musical. En un principi es llogaven músics o s’encarregava a l’orquestra del poble, però més tard es va canviar i l’acompanyament es va realitzar amb un orgue electrònic, tal com es fa actualment. Cada any es comença el preparatius setmanes abans. Es fa una crida a tots els que vulguin participar voluntàriament en les Caramelles, i es comença a assajar. Quan arriba el dia de Pasqua tots els caramellaires es troben en un lloc concret i comencen a recórrer tot el poble cantant les cançons. Junt amb ells hi van d’altres persones que s’encarreguen de portar les cistelles, que serveixen per recaptar les aportacions que fa la gent des dels seus balcons. Com a complement dels cants , les caramelles solen anar acompanyes per danses tradicionals catalanes, a càrrec de l’esbart dansaire d’Els Prats del Rei. A més un altre punt tradicional de les nostres caramelles és el llançament de la ballesta, es tracte d’un estri, format per dues sèries de llistons paral·lels, articulats, que es poden allargar i escurçar a voluntat i que serveix per a abastar objectes d’una finestra o un lloc alt. Aquesta és una tradició que a molts pobles de Catalunya s’ha perdut, però que aquí encara mantenim molt viva. Com ja hem dit, les caramelles recorren tot el poble, però el punt culminant el trobem sortint de la missa de Pasqua, on tota la gent del poble, es reuneix amb els caramellaires a la plaça major on es canten totes les cançons i es ballen totes les danses. Per continuar recorrent tots junts la resta del poble.

Sopar Romà (Segon dissabte de juny)


Com ja hem pogut veure, Els Prats de Rei és un poble molt ric en història i aprofitant els orígens romans del poble, va sorgir l’idea de crear un sopar, de caràcter anual, que recreés tant en el menú com en l’ambientació l’època romana. El primer “convivium sigarrense” o banquet romà d’Els Prats de Rei, es va celebrar el 17 de juny del 2000. El menú havia estat triat segons les receptes del llibre de Marc Gavi Apici “ Sobre l’art de cuinar ”, font essencial per a conèixer la gastronomia en el món romà. Gavi Apici va ser un gastrònom romà que va viure al segle I, en temps dels emperadors August i Tiberi. Aquesta primera celebració es va dur a terme a la Plaça Major, aquesta va ser decorada d’acord amb l’època romana, amb columnes, torxes, i tela guarnint les parets. Els organitzadors també es van vestir segons la època, i van servir les taules amb vestimentes romanes. Aquesta primera edició va tenir molt èxit, ja que es van omplir totes les localitats, degut a això, no es va dubtar a tornar-ho a repetir i des de llavors es fa cada any cap al més de juliol, sempre al mateix emplaçament, la Plaça Major. A més, el sopar s’acostuma amenitzar amb actuacions teatrals adaptades per l’ocasió, portades a càrrec pel grup de teatre de l’A.C.R.S.

Festa Major (13, 14, 15 i 16 d’agost)


La festa major es possiblement l’actiu festiu més important de l’any, és la festa Gran del poble. La festa major de Prats de Rei és patrimoni col·lectiu del poble i mira d’integrar totes les edats i sensibilitats. El 15 d’agost és el dia principal de la festa, però durant tots els dies que estan propers, tant abans com després, es celebren tot tipus d’actes tant festius, com culturals. Aquests tenen diferents emplaçaments, però bona part es fan al casc antic del poble, en especial a la plaça major. El tret oficial del començament de la festa, és el Pregó, que durant tots els anys que s’ha fet, a estat elaborat i recitat per una personalitat rellevant. Aquest és fa a la plaça major, davant de l’ajuntament. Un altre acte important de la festa és la cercavila, els gegants i els grallers del pobla, acompanyats pels gegants dels pobles del voltant duen a terme una cercavila per tot la vila, recorren tots els carrers del casc antic i acabant amb el ball final i principal de la festa, a la plaça major. Tot just després, a la mateixa plaça, es solen fer diferents activitats pels més petits, amb grups d’animació. El mateix dia 15, es costum celebrar a la Plaça Major una ballada de sardanes, amenitzada per una copla i acompanyada per tots els vilatans del poble, que aprofiten per fer el vermut. Tot i que la plaça major, no és el lloc principal a on es fan els concerts, tots aquells concerts de menor aforament o que poden aprofitar un espai tant íntim i emblemàtic com la plaça, s’acostumen a fer a aquesta. Per exemple, hi ha el costum de fer-hi concerts de jazz o de blues. Desde el 2004 el “Grup de Joves” s’encarrega de la “Nit Jove”. Les nits de la Festa Major de Prats son famoses pels importants grups musicals que hi venen, i tenen fama d’allargar-se fins més enllà de la sortida del sol.”

La Festa dels Reis (5 de gener)


Tot i que antigament ja es feia la cavalcada de reis al poble, es va deixar de fer. Va se en el 1974 quan es va tornar a celebrar, passant per tots els carrers del poble pel capvespre del dia 5. Inicialment arribaven amb mules i matxos, després amb cavalls, més endavant amb cotxes equipats amb una plataforma i finalment amb carrossa. El moment més auge de la nit i més esperat per petits i no tant petits, és l’arribada. Tot just arriben fan la tradicional adoració al naixement. Aprofitant el marc ideal que ofereix el Pessebre Vivent del poble, tota la comitiva de la cavalcada amb els reis al capdavant, fan les ofrenes al Naixement del Pessebre, el qual es troba a la Plaça Major, es allà on tots els nens i les seves famílies es reuneixen, per veure l’adoració i després escoltar el discurs de ses majestats.

La trobada a la Manresana (Diumenge de Segona pasqua)


Aquesta trobada va ser celebrada per primer cop el dia 7 de Juny de 1976, coincidint amb la Segona Pasqua. En principi, es tractava de una trobada de caramellaires, que es reunien per passar el dia a la Manresana, però al llarg dels anys s’ha transformat amb una festa de tot el poble, on la gent aprofita per passar un dia al camp i reunir-se amb la família, acostumen a venir tots aquells que tenen un vincle amb el poble, siguin familiars o antics vilatans. Aquesta trobada sempre s’ha iniciat amb una missa a l’aire lliure, amb un altar muntat en una esplanada al davant de la torre, i amb la col·laboració de la Coral Mare de Déu del Portal. En acabar la missa es reparteixen panets per a tots els assistents. Tot seguit es fan jocs de cucanya per a petits i grans, organitzats pel jovent del poble. En els primers anys, durant l’estona que quedava de lleure abans de dinar, s’havien organitzat diferents concursos, d’estels, de fotografia, o de paelles. Aquest últim concurs, organitzat en el 1980 en la V Trobada, va ser el precursor de la gran paella que ja fa anys que es celebra, i que es reparteix entre els participants a la trobada, que solen ser entre 200 i 300. Però no cada any s’ha pogut fer la paella a la Manresana, per culpa de la pluja algun cop s’ha fet sota de les arcades de la Plaça Major.

Carnestoltes


Des de fa uns anys el jovent del poble s’ha encarregat de retornar a fer la festa i del carnaval, que amb els anys s’havia perdut. En aquesta festa es celebra una cercavila per tot el poble, la gent amb disfressa o no segueix la carrossa del rel Carnestoltes, per tal de que la gent estigui animada, s’amenitza la festa amb grups de xaranga i d’animació. La cercavila acaba a la plaça major, on el rei carnestoltes fa el seu discurs i on tot just acabar, es celebra el concurs de disfresses. Tot seguit, la festa continuarà amb un sopar per tots els participants, seguit d’una gran festa fins a altes hores de la matinada.

Prats de Nit (Tots els divendres de juliol)


Des de fa un any, aprofitant el marc ideal de la Plaça Major i amb la intenció de potenciar les activitats culturals durant el mes de juliol, sorgeix l’idea de que cada cap de setmana d’aquest mes hi hagi un acte cultural, amb la peculiaritat de que els actes comprenguin àmbits culturals diferents. Per encetar la primera edició del Prats de Nit, es va realitzar una sessió de cinema a la fresca. En la segona setmana es va incloure dins el Prats de Nit, el sopar romà . I en les dos setmanes següents, es va poder gaudir, primer d’un concert, amb cants i danses tradicionals i en la setmana següent, es va acabar el cicle amb l’actuació d’un mag. Cal afegir, que en tots els actes la plaça es va omplir, cosa que ens permet fer una valoració molt positiva i que ens augura que el cicle cultural té un futur prometedor.

La diada nacional: l’11 de setembre


Aquesta última edició no es va celebrar a la plaça major, sinó a un altre lloc emblemàtic del poble com és la torre de la Manresana. La diada fins aquest moment sempre s’havia celebrat a la plaça. A la cantada solemne del nostre himne per tots els assistents, sempre se la acompanyat amb tot tipus d’actes culturals típics catalans, des d’una cantada de cançons populars catalanes per part de la nostre coral a exhibicions de castellers i falcons. En aquesta última edició, aprofitant l’entorn de la Torre de la manresana, es va penjar una senyera gegant al capdamunt de la torre.