El municipi

El municipi dels Prats de Rei, de 32,76 km: d’extensió, amb altituds que oscil·len entre els 600 i els 700 m sobre el nivell del mar, és situat als altiplans segarrencs de la comarca de l’Anoia, en un extrem de la Depressió Central i al centre d’una petita vall formada pel tot just naixent riu Anoia, inici de la davallada cap a la cubeta de la Conca d’Òdena.

El terme municipal de formes capritxoses i irregulars, limita amb els de Calaf, Sant Martí de Sesgueioles, Pujalt, Veciana, Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rubió. L’estranya forma dels límits termenals és deguda a les annexions d’antigues quatres, termes i jurisdiccions, i a privilegis concedits en èpoques molt passades.

El municipi es format per la vila dels Prats de Rei, situada al centre del terme, i pels nuclis urbans i poblets de La Manresa, Solanelles, Puigdemàger, el Seguers i la Quadra del Galí.

L’economia avui dia es troba molt diversificada; ha passat d’un predomini quasi total de l’agricultura a un repartiment força significant en altres sectors industrials, comercials, de serveis, etc. A la vila hi ha petites indústries de confecció de roba, fusteria, serradora, del sector de la metal·lúrgia, farinera…. En comerç hi ha hagut una davallada important en els darrers anys. S’han anat tancant botigues fins arribar a la situació actual: tres botigues de comestibles – dues de les quals són també forns – i una gran superfície dedicada a la venda de roba. També hi ha granges de porcs i conills.

Un 60 % aproximadament del terreny es dedicat al conreu de cereals de secà, principalment blat i ordi, si bé actualment s’està experimentant amb d’altres llavors com la colza. Fa anys, abans que la fil·loxera destruís les vinyes, la producció de vi era força important. Gairebé tots els pagesos tenien ceps plantats. La gent del país per anomenar les peces de terra, encara parla genèricament de “la vinya” i moltes cases encara conserven celler i cup. Recentment, alguns joves emprenedors han impulsat el retorn de la vinya a la zona.

Per altra banda, el 40 % restant és ocupat pel bosc. Els arbres predominats són el pi blanc i la pinassa. Hi ha també petits nuclis de roures, de garrics i sobretot d’alzines.

També es conreen productes d’horta, si bé a petita escala, i gairebé centrats als horts que voregen els marges del riu Anoia, i que s’utilitzen pràcticament en exclusiva per a l’autoconsum.

El clima de la zona és extremat i de caire continental, amb hiverns freds, amb boira, neu i glaçades; i estius secs i calorosos. Amb tot, les pluges acostumen a produir-se en els moments necessaris i això fa que, malgrat ser un país de secà, les collites de cereals siguin comparativament de les més altes de Catalunya.

Darrera actualització: 09.06.2016 | 09:50
Darrera actualització: 09.06.2016 | 09:50