Durant el segle XI, el monestir de Santa Cecília de Montserrat controlava aquesta zona. El seu domini es materialitzarà a través del castell de la Manresana , dins de la jurisdicció del qual es trobava la vila dels Prats de Segarra.

Amb la conquesta de Lleida (1149), els comtes de Barcelona prengueren el relleu de Montserrat en el control de les pastures i van potenciar el desenvolupament de la vila dels Prats de Segarra com a centre d'aquesta àrea.

Aquesta dinàmica culmina amb la concessió per part del rei de la carta de poblament (1188), en la qual s'estableixen els drets dels habitants de la vila, privilegis, etc.

Al començament del segle XIII es creà la sotsvegueria dels Prats, com a subdivisió de la vegueria de Cervera, i el Deganat de Segarra, que es va mantenir fins el segle XIX.

Al final del segle XIV, les dificultats eco-nòmiques per les quals travessava la Corona van estar a punt de provocar el pas de la vila a mans feudals. Només el pagament dels seus habitants d'una important quantitat va permetre alçar l'empenyorament que el rei havia fet de la vila, la qual va passar a nomenar-se a partir de llavors Prats de Rei.