Al final del segle XVIII, Els Prats de Rei tenia fàbriques de cotó, lli i velluts; i també hi havia dos molins fariners, el de l'Albareda i un altre annex a les muralles, del qual s'aprofitava el rec que portava l'aigua pels rentadors públics i els horts. La base de l'economia estava en l'agricultura: vinya i cereals i la ramaderia.

El 1840 s'uniren al municipi dels Prats de Rei els termes de Solanelles, Puigdemàger, Seguers i la Quadra del Galí. Així la població arribà al seu màxim històric el 1857, amb 1.018 habitants.