El període ibèric suposa una transformació important en la societat. Augmenta la població i la complexitat de l’urbanisme, es produeixen innovacions en tecno-logia agrària, com l’aparició de l’arada.

S’imposa la ceràmica a torn i augmenta l’ús del ferro, i el desenvolupament del comerç.

L’historiador Ptolomeu (del segle II a.C.) esmenta Sigarra com un assentament de les tribus ibèriques del nord-est de la Península, encara que la situa erròniament.

Als Prats de Rei hi havia un important nucli iber de la tribu dels Lacetans, precedent de la Sigarra romana.